ESTELA FUNERARIA DE LOS ABLAIDIACOS

Estela funeraria del clan de los Ablaidiacos, de la tribu de los Astures Llugones.

N’ella pué lleése:

M(onumentum) po(situm) dib(us) / Ma(nibus) Anto(nio) / Pate(rno) an(norum) / LX ex gen(te) / Ablaidaco/ru(m) fil(ius) p(atri) po(suit)

Que tornáu a l’asturiano sedría:

«Monumentu a los Dioses manes d’Antonio Paterno de 60 años de los Ablaidacos púnxolo’l fíu del padre».

11988212_870632229723878_8470573459479244285_n

ESTELA FUNERARIA ANTROPOMORFA DE MOLLEDA

L’estela funeraria de Molleda, atopada nel monte Presa nel conceyu de Corvera – Asturies. Ye de piedra arenisca y ta estremada en dos partes, na inferior hai una inscripción dedicada a los dioses y na cimera una cabeza tallada de forma xeométrica.

Semeya: estela de Molleda; Autor: La Foz del Pielgu.

FOZ DEL PIELGU

ESTELA DE LOS LUGGONI ARGANTICAENI (LOS BRILLANTES FÍOS DEL DIOS LUG).

Ara votiva’l dios ástur Lugovius Tabaliaenus perteneciente a la tribu ástur de los Luggonni Arganticaeni, datada del s. II d.C.; foi atopada’n Grases – Villaviciosa nel añu 1925.

En el testu pué lleése:

[Lug]ovi/o Taba/liaeno / Luggo/ni Argan/ticaeni / haec mon(umenta) possierunt(!).

Que tornáu del Latín sedría:

«Los Luggoni Arganticaeni ficieron “esti monumentu” al dios Lugovius Tabaliaenus.»

Fonte: Narciso Santos Yanguas, artículu na revista Cubera, añu 2012
Semeya: Estela de los Luggoni Arganticaeni; Autor de la semeya: Xurde Morán.

11866269_872816396137757_86254280987533243_n

ESTELA DE OLÉS

Adolfo Polledo, un vecín de Villaviciosa atopó nuna finca de la so propia casa n’Oles una estela funeraria y comunicolo al Ministeriu de Cultura.

Los espertos qu’estudiaron la piedra aseguren que trátase d'»una pieza escepcional», yá que ye l’únicu casu na Península Ibérica d’una pieza megalítica decorada col tipu d’arte nomáu Atlánticu, bien común nes zones de Gran Bretaña, Inglaterra ya Irlanda ente los milenios V-III BC.

El descubrimientu foi accidental. La estela funeraria apaeció cuando taba trabayando na so finca de Oles, que cunta con un invernaderu. Entós diose cuenta de que yera un cachu d’interés y comunicolo’l Ministeriu de Cultura. De magar, el Departamentu de Prehistoria de la Universidá d’Alcalá estudió la piedra. La profesora Primitiva Bueno, que foi quien coordinó l’estudiu, desplica qu’esti descubrimientu ye una preba de qu’ella ya’l so equipu taben esperando dende va dalgún tiempu p’acotar les sos teoríes.

Estos científicos afirmaron que l’arte megalítico producíu na mariña atlántica europea ente los sieglos V-III milenios aC, yera conocida na Península Ibérica. La notable semeyanza de la piedra qu’apaeció en Olés, bien común col de Gran Bretaña, Inglaterra ya Irlanda, a partir d’esti momentu nun dexa llugar a duldes.

NUEVES VÍES D’INVESTIGACIÓN

Según la profesora, esti afayu abre nueves víes d’investigación.

N’Asturies atopáronse dellos exemplos d’arte megalítico. El más importante ye’l dolmen de Santa Cruz en Cangues d’Onís.

la estela Oles non puede datase científicamente porque apaeció causalmente y non nel contestu de dellos trabayos arqueolóxicos, pero otros monumentos megalíticos atopaos na mesma zona ya dataos pol sistema’l carbonu-14 revelen, desplica Primitiva Bonu, que «nel V mileniu aC tuvo xente que construyía megalitos en Villaviciosa «.

RITUALES DE MUERTE

El cercu d’alcuerdu a la investigación llevada a cabu por espertos, ye un cachu de piedra arenisca de la zona, bien bona de calidá, totalmente trabayáu en contorna y forma antropomórfica.

Nos sos círculos concéntricos visibles vense «una tema que respuende con muncha precisión a la documentada n’otros megalitos de la Europa atlántica. Exemplos clásicos como dólmenes irlandeses New Grange y Knowth son útiles pa incluyir les decoraciones de la piedra d’Oles se puen acomuñar colos rituales de la muerte , dende’l V al III mileniu aC n’Europa «.

Pa estos espertos, y como s’indica nel so estudiu, na estela d’Oles se certifica la relación de l’área asturiana col restu de les naciones de l’Europa Atlántica «y asina camudar de forma significativa’l la dinámica vecera de marxinalidad que observávase alrodiu de la xera de llabraores ya metalúrxicos n’Asturies en comparanza cola dinámica post-cultural de la prehistoria européa».

Estes investigaciones salieron espublizáes na prestixiosa revista francesa L’Anthropologie, considerá comu referente mundia n’estos temas.

Fonte: Diariu LNE (2007)

Semeya: Estela d’Olés; Autor de la semeya: Adolfo Polledo.

adolfo polledo